Hola de nou!!
Se'ns acaben les hores a Huaraz, ciutat que ha servit de punt de partida de les nostres escapades a la muntanya.
Vem començar el dilluns al matí, sortíem de Yungay abans de les 5 del matí per començar la nostra aventura per la Cordillera Blanca. Us preguntareu si cal matinar tant per anar a caminar, doncs segurament no, però era el preu a pagar per intentar esquivar els guardes del parc, els quals et cobren 65 sols per accedir a la muntanya. I efectivament, com molt bé ens havia informat la senyora de l'hostal, vem passar sense fer soroll i sense pagar pel punt de control.
El primer dia va tenir una mica de tot. Vem començar a caminar a 3900 metres d'alçada, cal recordar que 36 hores abans havíem sortit de lima (a nivell del mar). Vem caminar entre paisatges espectaculars per arribar a la laguna 69, un llac situat a 4650 msnm, des d'on vem poder observar un enorme circ de muntanyes i grans glaciars (que intentaré mostrar amb alguna foto).
A partir d'aquí, la pitjor decisió, separar el grup. El Lluís i el Niku, aquest amb lleugers símptomes de mal d'alçada, van decidir retornar al punt de partida. El Sant i jo decidim fer una volta circular (jo una mica enganyat per ell i la seva desmesurda valentia), sense saber massa què ens esperava, que ens porta a casi 5000 msnm i a barallar-nos fort amb el mal d'alçada.
Més de 3 hores mes tard ens retrobem tots 4 al punt d'inici, i ja apunt per agafar un "colectivo" que ens havia de portar a l'inici del trekking Santa Cruz, m'adono que el mal de cap augmenta per moments. Aquell viatge de 2 hores en un colectivo a rebentar de gent se'm va fer etern, el cap semblava que m'havia d'explotar, collons si les vaig passar putes!! El pròxim cop a aquestes alçades... no em deixo liar pel Sant!!
L'endemà, dimarts, després de dormir tots força i amb els ànims mig recuperats, vem començar els 45 km del trekking de Santa Cruz. A les 12 del migdia ens vem posar a caminar els 4, l'Emilio (el nostre "arriero") i els seus dos rucs.
La idea inicial de fer el trekking en 3 o 4 dies va anar canviant de forma. Els ànims, el bon temps que ens va fer i l'empenta del líder Sant, que tirava del grup casi en tot moment, va fer que el dimecres a les 5 de la tarda ja arribéssim a Cashampampa, punt final del Santa Cruz. Vem caminar per dues grans valls, envoltades de pics de mes de 5000 i 6000 metres, grans glaciars, alguna llama, vaques, algun altre gringo... acampar a 4200 metres, i alguns, descobrir que estant mes valents del què es pensaven. Núria, t'estic deixant el Niku fet un "figurin", avui s'ha tornat a deixar enganyar a pujar muntanyes!! Ell mateix reconeix respondre millor a la muntanya del què es pensava.
Doncs això, ahir vem fer dia de relax, amb visita a Yungay, poble que l'any 1970, després d'un fort terratrèmol, va quedar colgat per una allau. Van morir-hi més de 20.000 persones, i l'únic que en queda ara és el cementiri, un autobús mig colgat de runa i 4 palmeres. I avui, per despedir-nos de la Cordillera, hem pujat fins a la laguna Churup tots 4.
Ara mateix, el Lluís i el Niku a l'hostal, potser preparant el què ens espera a la selva (Iquitos), on marxem demà, i el Sant a uns metres de mi, al bar, estudiant, fent feina de la Uoc.
Una abraçada a tots els que ens llegiu, seguirem explicant-vos com ens va per Perú
Jordi
Se'ns acaben les hores a Huaraz, ciutat que ha servit de punt de partida de les nostres escapades a la muntanya.
Vem començar el dilluns al matí, sortíem de Yungay abans de les 5 del matí per començar la nostra aventura per la Cordillera Blanca. Us preguntareu si cal matinar tant per anar a caminar, doncs segurament no, però era el preu a pagar per intentar esquivar els guardes del parc, els quals et cobren 65 sols per accedir a la muntanya. I efectivament, com molt bé ens havia informat la senyora de l'hostal, vem passar sense fer soroll i sense pagar pel punt de control.
El primer dia va tenir una mica de tot. Vem començar a caminar a 3900 metres d'alçada, cal recordar que 36 hores abans havíem sortit de lima (a nivell del mar). Vem caminar entre paisatges espectaculars per arribar a la laguna 69, un llac situat a 4650 msnm, des d'on vem poder observar un enorme circ de muntanyes i grans glaciars (que intentaré mostrar amb alguna foto).
A partir d'aquí, la pitjor decisió, separar el grup. El Lluís i el Niku, aquest amb lleugers símptomes de mal d'alçada, van decidir retornar al punt de partida. El Sant i jo decidim fer una volta circular (jo una mica enganyat per ell i la seva desmesurda valentia), sense saber massa què ens esperava, que ens porta a casi 5000 msnm i a barallar-nos fort amb el mal d'alçada.
Més de 3 hores mes tard ens retrobem tots 4 al punt d'inici, i ja apunt per agafar un "colectivo" que ens havia de portar a l'inici del trekking Santa Cruz, m'adono que el mal de cap augmenta per moments. Aquell viatge de 2 hores en un colectivo a rebentar de gent se'm va fer etern, el cap semblava que m'havia d'explotar, collons si les vaig passar putes!! El pròxim cop a aquestes alçades... no em deixo liar pel Sant!!
L'endemà, dimarts, després de dormir tots força i amb els ànims mig recuperats, vem començar els 45 km del trekking de Santa Cruz. A les 12 del migdia ens vem posar a caminar els 4, l'Emilio (el nostre "arriero") i els seus dos rucs.
La idea inicial de fer el trekking en 3 o 4 dies va anar canviant de forma. Els ànims, el bon temps que ens va fer i l'empenta del líder Sant, que tirava del grup casi en tot moment, va fer que el dimecres a les 5 de la tarda ja arribéssim a Cashampampa, punt final del Santa Cruz. Vem caminar per dues grans valls, envoltades de pics de mes de 5000 i 6000 metres, grans glaciars, alguna llama, vaques, algun altre gringo... acampar a 4200 metres, i alguns, descobrir que estant mes valents del què es pensaven. Núria, t'estic deixant el Niku fet un "figurin", avui s'ha tornat a deixar enganyar a pujar muntanyes!! Ell mateix reconeix respondre millor a la muntanya del què es pensava.
Doncs això, ahir vem fer dia de relax, amb visita a Yungay, poble que l'any 1970, després d'un fort terratrèmol, va quedar colgat per una allau. Van morir-hi més de 20.000 persones, i l'únic que en queda ara és el cementiri, un autobús mig colgat de runa i 4 palmeres. I avui, per despedir-nos de la Cordillera, hem pujat fins a la laguna Churup tots 4.
Ara mateix, el Lluís i el Niku a l'hostal, potser preparant el què ens espera a la selva (Iquitos), on marxem demà, i el Sant a uns metres de mi, al bar, estudiant, fent feina de la Uoc.
Una abraçada a tots els que ens llegiu, seguirem explicant-vos com ens va per Perú
Jordi
ResponEliminaUauu nois! Pel que expliqueu i les fotos que heu penjat fa pinta d'haver sigut un trekking increïble. Així m'agrada Baraut, però no me l'estrebis massa.
Una forta abraçada a tots i acabeu de gaudir del viatge!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina