Bé, avui em toca escriure a mi (sempre penso que per crear el bloc m'estalviaré d'escriure-hi...). El Niku sap escriure al bus, però a mi em tremolen els dits (cal dir que les carreteres peruanes ajuden als tremolors), així que he hagut d'esperar a tenir un ordinador a davant amb un teclat com els de casa. Estic envoltadíssim de joves peruans que juguen a jocs en línia (no m'atraveixo a dir noms de jocs, però els més freaks segurament els coneixeu). Fins i tot parlen i insulten pel micròfon. Bé, res de nou, això es fa arreu.
El Niku es va cansar d'escriure quan portàvem unes dues hores de bus i encara es pensava que en trigariem una més. No va ser així, òbviament. El viatge de 3 hores en va durar 4 i mitja, deixant-nos sense possibilitat d'acabar d'acostar-nos al principi del trekking que anàvem a fer. Així que vam dormir a Chivay i l'endemà ens vam llevar abans de les cinc per anar a veure còndors (que ens van fer esperar unes dues hores pelant-nos de fred fins que van sortir passades les vuit). Qui feia fotos en té, però jo no. En vam veure 3 o 4 o 5, però sempre de dos en dos. També ens vam trobar, per casualitat, amb una coneguda, la Palmira Roset, de Casserres. De la trobada sí que en tinc una foto:
Després de veure aus i casserrencs vam acabar d'arribar a Cabanaconde per començar la ruta que volíem seguir (pels més curiosos, és aquesta, tot i que vam tancar el cercle i la vam fer al revés). El cas és que no sabíem per on començar i vam tirar una moneda per decidir-ho. L'atzar va decidir que passaríem de llarg de "l'oasi" on hi havia complexos hotelers amb unes piscines encantadores i unes palmeres de pel·lícula i acabaríem dormint en un "antro" per alegria del Sant i pena de l'Elena. Molta pena de l'Elena, de fet. A la següent foto podeu veure el camí que vam baixar (1,5 hores de baixada) i l'oasi que vam passar de llarg.
Vam arribar a San Juan de Chuccho a la tarda i alguns valents es van banyar al riu. Altres vam fer algunes cerveses (ultra cares). Vam sopar de puta mare a l'hostal Gloria i a les 21:00 ja dormiem. El dia següent, després d'esmorzar, vam començar a caminar a les 06.30 per arribar a dalt dels 1200 metres de pujada al cap d'una mica més de dues dures hores.
I abans de les nou teníem tota la feina feta. Llavors una altra dosi de bus, que els addictes no podem passar gaire temps sense una dosi. Primer, un bus de 1,5 hores cap a Chivay. Després 4 més cap a Arequipa i... (redoble de tambors) 12 hores més per arribar a Ica. Allà, un taxi i un torito (on hi hem encabit 4 persones i motxilles) ens han acostat a Huacachina, on fem parada i fonda. Ara som a la ciutat d'Ica a menjar i voltar (jo, personalment, a menjar i escriure un post) i ara a la tarda anirem a fer una coseta que pinta prou divertit: sandboarding. I demà farem més coses, però ja us les explicarà algú més. Abans d'acabar, per això, el "notición". Avui tots vuit hem dinat a un restaurant vegetarià! Tots sense carn. Tres plats sense carn. La Helen encara no s'ho creu. I l'hotel d'avui és bastant pijillo (per menys de 7€ amb esmorzar inclòs, gentilessa del negociador Baraut). Avui és el dia de la Helen. Feliciteu-la, que sembla que faci anys!
Amb amor i cagarrines,
Sant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada