Cusco - bus - Puno - bus - Arequipa - bus - Chivay - bus...

Iep! Déu vos guard!

Acabem de descobrir que ens agrada molt anar en bus. O, com a mínim, això pensaria qualsevol que ens veigués. Ara ho entendreu...

Dijous 15 (dia 4), tornant d'Ollantaitambo, vam arribar a Cuzco per agafar les motxilles grans i "tomar el bus" cap a Puno. Unes 7 hores de bus, per uns 15€. Un bus amb seients reclinables molt més còmodes que molts dels que he agafat al llarg de la meva vida (amb hostesso), però no tant com per poder dir que hi hem dormit bé.

El divendres 16 (dia 5), vam arribar a les 5AM a Puno, on pràcticament només hi hem anat per visitar les illes flotants de Uros del llac Titicaca. Una "golondrina" ens hi ha acostat. La gent que hi viu, ens han explicat com es construeixen aquestes illes, fent servir unes herbes que creixen allà mateix. Després d'uns minuts de fascinar-nos per la peculiaritat del lloc, ràpidament hem sentit el tarannà turístic en el que hi viuen: t'ensenyen com de pobres són i et demanen una "colaboración" comprant-los-hi artesania/souvenirs. Tot i així, és un lloc digne de visitar.

I, acabant de dinar a Puno, agafem un bus de 7 hores cap a Arequipa, on hi hem arribat a les 22PM. De la terminal de busos hem agafat dos taxis cap al centre; amb mi, el Sant Pare, el Badia i el Pujantell. Un minut després de saltar del taxi, la catàstrofe! El Sant Pare no troba la motxilla petita on hi tenia el passaport! La veritat és que era la crònica d'una pèrdua esperada, ja que en bastants altres llocs havia estat apunt de perdre-la. Parlem amb taxistes, policia, ... I res. Anem a dormir sense èxit. Per ofegar les penes, 4 dels 8 hem decidit fer una visita a un bar musical. Ambient curiós: concert de rock en directe i, al costat, unes sales de reggaeton (o com s'escrigui). Tothom, sense excepció, corria per allà amb una gerra de litre de cervesa; no vam ser menys.

L'endemà (Dissabte 17), els 4 "apenats" hem tingut un bon despertar, perquè la història del passaport ha tingut final feliç: els veterans han tornat al "Terrapuerto" i han pogut contactar amb el taxista, que els l'ha tornat. Imagino la brillantor dels ulls del Sant Pare, sabent que tenia passaport i el GPS. :P I, a més, el Badia ha trobat el cinturó que havia perdut fa 3 dies.

Així que hem visitat la ciutat i... Havent dinat... (Redoble de tambors)... Acabem d'agafar un bus cap a Chivay, que trigarà unes 3 hores. I això no s'acaba aquí: si tenim sort agafarem un bus fins a Cabanaconde (o Copacabana, com diria el nostre amat líder Sant, que té alguns lapsus linguae).

Pfff...  Començo a "finiquitar", que m'estic marejant al bus...

Un per un:
- Badia: segueix valent i ara té 2 cinturons
- Baraut: és i serà el "negociator" i em dóna suport per parar a fer el cafè
- Helen: Pobretaaa! La cuidem prou bé, però encara no ha trobat pa amb tomàquet
- Sant: amado líder, l'home que ens guia i, quan para, dorm, sigui on sigui! :P
- Costa: millorant el seu castellà i gaudint de l'entorn
- Pujantell: home pacient, li va bé tot, mai té pressa i sempre bada amb la filmadora. Crec que li està agradant molt això
- Sant pare: ara, tranquil, amb passaport. Encara no s'acaba l'arròs blanc del plat, però ja menja més verdures
- Servidor: relaxat i amb poques ganes de tornar a treballar.

Feu bondat i, per anar bé, feu algun comentari que ens farà molta il·lusió.

Fotos:
- La primera foto és de quan marxavem de les illes flotants de Uros.
- La segona foto està "tomada" a l'entrada de Terrapuerto (terminal terrestre, de busos) d'Arequipa. Al fons es veu el volcà de Misti.