dissabte, 8 d’octubre del 2016

This is the end, my only friend, the end

Hola hola, Inka Cola (la CocaCola d'aqui)

Primer de tot, disculpeu: Utilitzo un teclat sense accents ni ces trencades... A veure com me'n surto.

Be, m'he quedat sol. La resta de l'expedicio, el Baraut, el Costa i el Niku han pujat a un taxi fa una bona estona i ara potser ja son a l'aeroport. Tot i que ho dubto, perque a aquesta hora el transit de Lima fa por. A aquesta hora i a moltes d'altres. Quina merda de ciutat per moure's... Dissabte al mati arribaran a Miami on passaran el dia. Diumenge a l'hora de dinar ja seran a casa, els mal parits. Em sembla que ja tenen totes les families advertides que no hi hagi ni arros ni pollastre, pero millor prevenir que curar: no els hi doneu arros ni pollastre!

El dia d'avui estava planejat des de feia molts dies: Arribar a Lima, passar-hi el dia sense fer-hi gran cosa, comprar algun record (o no) i anar a l'aeroport. Aixi d'intens ha estat. Per sort, ens hem retrobat amb la nostra amfitriona al Peru, la Mari, que ens ha entretingut tot el dia i ens ha portat a menjar un dels millors apats que hem fet (aixo si, ens hem saltat el limit pressupostari i hem pagat mes de 10 euros per menjar! Pero si tu, el dia s'ho mereixia :D

Un servidor es queda a Peru unes setmanetes mes i llavors segurament tirara cap al nord, pero ja ho veura. Ja no escriura a aquest bloc, pero segurament fara una mica de postureig facebookil, per si voleu comprovar que va sobrevivint.

Avui es tanca un mes molt intens. Personalment, em feia molta por fer un viatge de tanta gent (i mes just despres de tancar les piscines, on convisc amb tantissima gent). Al final ha estat un plaer immens compartir tantes i tantes hores amb genteta tan maca, flexible, motivada i motivant. Que no sigui l'ultim, tu.

Be, vaig a sopar. Tinc una amfitriona de l'hostia i per compensar que diumenge jo no dinare a casona... m'ha tret el pernil salat! :D Us deixo amb una foto d'aquesta tarda amb l'amfitriona, que sabem que alguns lectors del bloc la coneixen mes be que nosaltres :) Mil gracies tambe a ella per acollir-nos i als dos contactes que ens la van presentar :) Ah, i clar. Moltes gracies a tots qui heu llegit aixo de tant en tant, sempre fa gracia saber que algu es preocupa per tu :)



Espero que els companys de Miami escriguin alguna altra cosa a aquest bloc. De totes maneres, aquesta es la meva ultima entrada. Gracies de nou.

Una abracada,

Sant

2 comentaris:

  1. Ho corroboro; ja estem a l'aeroport davant de la porta d'embarcament (amb una hora d'antelació) :P

    ResponElimina
  2. Al final, canvi de plans! Resulta que l'avió té algun problema amb els llums i ens han cancelat el vol; sortim demà al matí (amb llum natural). I.... Dormim en un hotel de 4 estrelles, gratis!!!!

    A priori, arribarem a la mateixa hora a Barcelona.

    ResponElimina