No Miami, no party :(

Iep!

Aquest és una última publicació, per a fer-vos saber que no podrem fer parada/visita a Miami.

Què ha passat?

Ahir a les 22:15 havíem d'agafar un avió cap a Miami per a fer una parada allà de 12 hores. El cas és que a les 22:15 ens van dir que el vol s'havia cancelat per un problema tècnic: hi ha una p*** bombeta que no funciona i, per tant, l'avió no pot volar de nit.

Dit això, ens toca desfer la burocràcia que havíem fet. O sigui, davant de la porta d'embarcament, entreguem els passaports perquè ens cancelin el segell de sortida del país.

Casualitats de la vida, a la pantalla de la porta d'embarcament veiem que el següent vol que surt d'allà va a Houston! L'experiència ens ha fet entendre que era un senyal: "Houston, tenim un problema!"

Al cap d'una hora, ens tornen el passaport i, amb ell, podem sortir de la porta d'embarcament, passem a recollir les maletes embarcades, i tornem a les guixetes de American Airlines.

Després de 1'5 hores de cua, arribem al taulell i ens diuen que ens assignen el mateix vol a Miami per l'endemà a les 11:00. Ho acceptem i, amb això, ens donen: vale per una nit d'hotel (a Novotel, de 4 estrelles), vale por taxi ida/vuelta a l'hotel i vale per sopar a l'aeroport. Amb tot, és la 1:00, sabem que no podrem visitar Miami i encara hem de sopar.

Decidim sopar tranquilament (pizza, pastissos,... Tot per gastar el vale de 36 $ que ens han donat). Després, agafem un taxi i a les 2:30 arribem a l'hotel. De camí imaginem arribar allà, que ens donin la clau de l'habitació i dormir de p*** mare, però...

Arribem a l'hotel i topem amb una cua de unes 40 persones (i 20 més dormint per terra i sofàs de la recepció). Glups!! Sembla que l'hotel Novotel no tenia les habitacions netes i pet això hi havia tanta espera... Al cap de 1'5 hores de cua (el Baraut ja dormia per allà) ens toca i ens diuen que només queda una habitació amb un sol llit per tots 3!! La mare que els va!! Resignats, el Lluís va omplir un full de reclamacions, i vam agafar la clau. Les illusions s'acabaven d'esbair...

Pugem a l'habitació (a la planta de "executive rooms") i veiem que el llit és bastant ample... Per unanimitat, decidim dormir tots 3 al mateix llit. 3 hores de son no són massa, però hem tingut un despertar bo i còmode.

Agafem motxilles, baixem a baix i esmorzem. Hi havia llet amb cereals!!! Hem esmorzat ràpid perquè ens ha arribat el rumor que les guixetes d'American Airlines estaven colapsades. Agafem el taxi, faig un cigarret i arribem altra vegada a l'aeroport. Tot sembla estranyament calmat. Arribem altra vegada fins a les guixetes i tot sembla correcte. Omplim un full de reclamacions especialment pel tema de l'hotel, fem un suc i un cafè (cortesia de la companyia) i ens dirigim cap a la porta d'embarcament.

Al cap d'una estona embarquem i acabem enlairant-nos 30 minuts després de l'hora prevista!! Ens diuen que hi ha tràfic militar (?). Això ens preocupa perquè només tenim una hora i 15 minuts a Miami per a agafar l'avió cap a Barcelona...

A l'avió: dinar, snack, dormir, tele... Aterrem a Miami amb 45 minuts per al següent vol... Comença la mitja marató de l'aeroport de Miami!! :P Hem estat corrent per quasi tots els passadissos, demanant si-us-plau que ens deixessin avançar perquè anàvem tard, ... I, afortunadament, ha sortit tot rodó! Finalment, hem embarcat i hem arribat a Barcelona per poder fer dinar de diumenge a casa la mama. (Sant, se m'està fent la boca aigua mentre ho escric XD)

Però... Redoble de tambors... Les maletes no hi són! Ara mirem què ha passat i què podem fer... Crec que no ens pot passar res més :P

Em sap greu dir, però, que aquesta haurà estat la última de les aventures del viatge. O sigui, a menys que hi hagi algun imprevist d'última hora, haurem arribat a Casserres abans de les 13:00.

Així que, en nom de tots els companys que hem compartit aquest viatge, ens acomiadem. Moltes gràcies per a seguir les nostres travesses que enguany han estat pel país sud-americà del Perú. Esperem que hagi estat entretingut seguir-nos. I... Fins l'any que ve, si Déu (i el Sant) volen!! XD

This is the end, my only friend, the end

Hola hola, Inka Cola (la CocaCola d'aqui)

Primer de tot, disculpeu: Utilitzo un teclat sense accents ni ces trencades... A veure com me'n surto.

Be, m'he quedat sol. La resta de l'expedicio, el Baraut, el Costa i el Niku han pujat a un taxi fa una bona estona i ara potser ja son a l'aeroport. Tot i que ho dubto, perque a aquesta hora el transit de Lima fa por. A aquesta hora i a moltes d'altres. Quina merda de ciutat per moure's... Dissabte al mati arribaran a Miami on passaran el dia. Diumenge a l'hora de dinar ja seran a casa, els mal parits. Em sembla que ja tenen totes les families advertides que no hi hagi ni arros ni pollastre, pero millor prevenir que curar: no els hi doneu arros ni pollastre!

El dia d'avui estava planejat des de feia molts dies: Arribar a Lima, passar-hi el dia sense fer-hi gran cosa, comprar algun record (o no) i anar a l'aeroport. Aixi d'intens ha estat. Per sort, ens hem retrobat amb la nostra amfitriona al Peru, la Mari, que ens ha entretingut tot el dia i ens ha portat a menjar un dels millors apats que hem fet (aixo si, ens hem saltat el limit pressupostari i hem pagat mes de 10 euros per menjar! Pero si tu, el dia s'ho mereixia :D

Un servidor es queda a Peru unes setmanetes mes i llavors segurament tirara cap al nord, pero ja ho veura. Ja no escriura a aquest bloc, pero segurament fara una mica de postureig facebookil, per si voleu comprovar que va sobrevivint.

Avui es tanca un mes molt intens. Personalment, em feia molta por fer un viatge de tanta gent (i mes just despres de tancar les piscines, on convisc amb tantissima gent). Al final ha estat un plaer immens compartir tantes i tantes hores amb genteta tan maca, flexible, motivada i motivant. Que no sigui l'ultim, tu.

Be, vaig a sopar. Tinc una amfitriona de l'hostia i per compensar que diumenge jo no dinare a casona... m'ha tret el pernil salat! :D Us deixo amb una foto d'aquesta tarda amb l'amfitriona, que sabem que alguns lectors del bloc la coneixen mes be que nosaltres :) Mil gracies tambe a ella per acollir-nos i als dos contactes que ens la van presentar :) Ah, i clar. Moltes gracies a tots qui heu llegit aixo de tant en tant, sempre fa gracia saber que algu es preocupa per tu :)

Espero que els companys de Miami escriguin alguna altra cosa a aquest bloc. De totes maneres, aquesta es la meva ultima entrada. Gracies de nou.

Una abracada,

Sant

Selva, Lima, Miami i cap a casa

Iep!

Primer de tot, disculpeu-nos per no haver dit res des de fa dies; no teníem accés a internet.

Passen els dies i s'acaben les vacances... :( Ara estem tornant de la selva amb una barca amb motor que fot un "temperi" que Déu n'hi do. Haurem fet quasi 2 hores riu Marañón amunt, arribarem a Nauta per seguir amb cotxe fins a Iquitos.

Tornem després de 4 dies i 3 nits a la selva, tocant a la reserva de Pacaya-Samira. Com crec que us vam dir, vam arribar a Iquitos amb avió el dissabte a la nit. Diumenge el vam dedicar bàsicament a visitar un parell de llocs: el fundo don Pedrito (on una família té unes quantes bèsties perquè la gent les vegi) i una granja de papallones. Aquesta segona va ser molt interessant. La Gudnur és una dona austríaca que va venir al Perú fa uns 35 anys a veure la selva, li va agradar i va decidir quedar-se per a entregar-se als animals, especialment les papallones. Ha muntat una reserva on cria papallones i, de pas, el govern li entrega els animals decomissats a aduanes. Vam veure-hi 5 espècies de monos, guacamayos, perezosos, un tigrillo, un jaguar... Ella mateixa ens va fer la visita, molt interessant. I ens va explicar que substitueix bàsicament dels donatius i dels voluntaris que hi ha.

L'endemà al matí, vam tancar un tracte amb una agència per a anar a la selva. Vam pagar 500 sols cadascú i al mateix migdia sortíem. Al vespre érem al campament. Sopar i a fer un passeig nocturn amb un noi bastant jove que ens feia de guia. Tots amb llanternes i vam veure unes quantes taràntules, escorpins, ...

Dimarts, a primera hora, amb barca riuet amunt per a veure els ocells que hi havien a la riba i als arbres, algun falconet molt xulo i molts altres que no en recordem el nom. I així durant 3 dies, fent caminades per la selva, passejos amb barqueta... Una calor brutal i moooolts mosquits!

En realitat, ha estat menys emocionant del que ens esperàvem, però podem dir que vam veure un caiman! Bé, el Baraut i jo ho podem dir. :P M'explico. La última nit vam acampar a la selva; vam recollir llenya, ens van ensenyar com veure aigua de les lianes i anar fent per allà... A la nit, vam sortir en una canoa molt justa per un llac petitó on suposadament hi ha caimans. Després de més d'una hora "navegant" pel llac a les fosques amb frontals, el guia va divisar uns ulls a 200m: un caiman que treia el cap per sobre l'aigua. Ens hi vam anar acostant sigilosament fins al seu costat, però el "bitxu" es va espantar i va fugir. Diu que devia fer un metre de llarg. El Lluís i el Sant, que eren al cul de la barca, no el van veure.

Per altra banda, avui a la ciutat, al ser el nostre últim sopar, avui anirem a menjar piju, per més de 7€! Pizza?? Jo vull!!

(M'he cansat d'escriure des del mòbil)

Tots seguim bé i ens queda molt poc per tornar a casa. Tots, menys el Sant, que seguirà vagarejant pel continent.

Una abraçada a tots i totes! Feu bondat!

A la selva!

Hola amics i amigues,

Aquest serà un post molt curt i només per avisar que estarem dies sense internet, suposem.

Ara mateix estem sortint d'Iquitos i ens n'anem a la Reserva Natural de Pacaya-Samira fins dijous al vespre. Ja és la quarta i última setmana i toca selva. Ahir ja vam veure uns quants animals que us explicarà el nostre expert en florani fauna (aka Baraut) en un altre post :)

Estem tots molt bé i sense cagarrines ;)

Fins aviat!

Sant

Punt i final a la Cordillera Blanca

Hola de nou!!
Se'ns acaben les hores a Huaraz, ciutat que ha servit de punt de partida de les nostres escapades a la muntanya.

Vem començar el dilluns al matí, sortíem de Yungay abans de les 5 del matí per començar la nostra aventura per la Cordillera Blanca. Us preguntareu si cal matinar tant per anar a caminar, doncs segurament no, però era el preu a pagar per intentar esquivar els guardes del parc, els quals et cobren 65 sols per accedir a la muntanya. I efectivament, com molt bé ens havia informat la senyora de l'hostal, vem passar sense fer soroll i sense pagar pel punt de control.
El primer dia va tenir una mica de tot. Vem començar a caminar a 3900 metres d'alçada, cal recordar que 36 hores abans havíem sortit de lima (a nivell del mar). Vem caminar entre paisatges espectaculars per arribar a la laguna 69, un llac situat a 4650 msnm, des d'on vem poder observar un enorme circ de muntanyes i grans glaciars (que intentaré mostrar amb alguna foto).

A partir d'aquí, la pitjor decisió, separar el grup. El Lluís i el Niku, aquest amb lleugers símptomes de mal d'alçada, van decidir retornar al punt de partida. El Sant i jo decidim fer una volta circular (jo una mica enganyat per ell i la seva desmesurda valentia), sense saber massa què ens esperava, que ens porta a casi 5000 msnm i a barallar-nos fort amb el mal d'alçada.
Més de 3 hores mes tard ens retrobem tots 4 al punt d'inici, i ja apunt per agafar un "colectivo" que ens havia de portar a l'inici del trekking Santa Cruz, m'adono que el mal de cap augmenta per moments. Aquell viatge de 2 hores en un colectivo a rebentar de gent se'm va fer etern, el cap semblava que m'havia d'explotar, collons si les vaig passar putes!! El pròxim cop a aquestes alçades... no em deixo liar pel Sant!!

L'endemà, dimarts, després de dormir tots força i amb els ànims mig recuperats, vem començar els 45 km del trekking de Santa Cruz. A les 12 del migdia ens vem posar a caminar els 4, l'Emilio (el nostre "arriero") i els seus dos rucs.
La idea inicial de fer el trekking en 3 o 4 dies va anar canviant de forma. Els ànims, el bon temps que ens va fer i l'empenta del líder Sant, que tirava del grup casi en tot moment, va fer que el dimecres a les 5 de la tarda ja arribéssim a Cashampampa, punt final del Santa Cruz. Vem caminar per dues grans valls, envoltades de pics de mes de 5000 i 6000 metres, grans glaciars, alguna llama, vaques, algun altre gringo... acampar a 4200 metres, i alguns, descobrir que estant mes valents del què es pensaven. Núria, t'estic deixant el Niku fet un "figurin", avui s'ha tornat a deixar enganyar  a pujar muntanyes!! Ell mateix reconeix respondre millor a la muntanya del què es pensava.

Doncs això, ahir vem fer dia de relax, amb visita a Yungay, poble que l'any 1970, després d'un fort terratrèmol, va quedar colgat per una allau. Van morir-hi més de 20.000 persones, i l'únic que en queda ara és el cementiri, un autobús mig colgat de runa i 4 palmeres. I avui, per despedir-nos de la Cordillera, hem pujat fins a la laguna Churup tots 4.

Ara mateix, el Lluís i el Niku a l'hostal, potser preparant el què  ens espera a la selva (Iquitos), on marxem demà, i el Sant a uns metres de mi, al bar, estudiant, fent feina de la Uoc.

Una abraçada a tots els que ens llegiu, seguirem explicant-vos com ens va per Perú


Jordi

Lima city i preparatius de la Cordillera Blanca

Bones!

Dijous al vespre arribem a Lima capital, a la ciutat hi ha 10 millons de persones, i per tant el primer que dius és ...uffff. Però val la pena visitar-la.

Allà ens trobem amb la nostra amfitriona, la Mari, sopem i aprofitem per fer una volta una estoneta.

Dissabte toca fer un tour per Lima, ens fan de guies la Mari i la seva amiga Clara.

Al matí voltem amb el bus turístic i pugem fins a la Cruz de Sant Sebastian d'on es pot veure tota la ciutat. Després del tour vam dinar en una plaça on els cuiners mostraven el plat que cuinaven i triaves allà mateix.

Havent dinat l'Elena va "aprofitar" per anar al dentista, ja que se li havia enrabiat un queixal i li van haver de matar el nervi. Això si, a meitat de preu! Com podeu veure aprofitem per fer turisme sanitari.;)

La resta del grup i amb la nostra guia la Clara, vam visitar el Conjunto Monumental De San Francisco, tot molt arreglat i amb molta història. La part interessant de la visita eren les catacumbes, no havia vist mai tants ossos de persona junts! Es veu que hi havien enterrat fins a 20000 persones quan encara no hi havia cementiri a la ciutat.

Esperant que tornessin del dentista vam aprofitar l'última part de la tarda visitant el barri Xino, un fotimer de botigues i gent carregats amb caixes i carretons. La veritat és que aquí la gent treballen i carreguen el que fa falta...diuen que estan acostumats!

Ja de fosc, ens trobem finalment tot el grup. L'Elena contenta de trobar un dentista com els de casa i perquè ja no li feia mal el queixal.

Per acabar-ho de rematar trobada Catalano-Peruana amb sopar i festa. Coneixem l'Om, de Gironella, la seva xicota la Clàudia i el Manu, aquests dos últims autòctons. Sopem i sortim, s'ens fan les tantes, i ja prou repercutits toquem la retirada.

Arribem a l'hostal i dos dels primers integrants ja havien marxat cap a l'aeroport, sort que ja ens havia acomiadat, ara mateix ells ja són a casa!

Dissabte ens llevem en plena forma :(, així que tot el que fem és passejar per Miraflores, anar a dinar i passar la tarda esperant l'hora de marxar de l'Elena i el Pujantell. Ara mateix passen a Miami, jaja!

L'expedició és fa petita però no per això covarda, ...així que anem el Casino, amb balanç positiu! Només mirem, a part del Sant, i ens obsequien amb baralles de cartes!...som afortunats.:P

Bé, als vols de les 10 del vespre pugem a l'autocar cap a Huaraz on hem arribat a les 7 del matí.

A Huaraz portem tot el dia per preparar un trekking per lliure: buscar material, menjar, un ase que ens porti les coses i un "arriero" que faci anar l'ase, cap de nosaltres te carnet,jeje... El trekking pinta bé però costa organitzar tota la logística, el no haver-hi estat mai tampoc ajuda, però ja ho farem.

En principi al vespre anirem a Yungai per començar des de més a prop, un cop comencem estarem sense wifi fins dijous al vespre, segurament. Així que ningú es preocupi.

Fins aviat!

Lluís

P.D. Moltes gràcies a la Mari, Clara, Om, Clàudia i Manuel, per la càlida rebuda i compartir el vostre temps amb nosaltres, que us vagi tot molt bé.

Comencem la 2a etapa!

Iep!!

Ahir ens van abandonar. El Badia i el Sant pare el matí van agafar l'avió, i la Helen i el Pujantell van agafar el vol al vespre. Per cert, el Pujantell avui fa 56 anys, a Miami!!

Així doncs, els 4 restants, ahir vam agafar un bus nocturn per a arribar al matí a Huaraz. Ara comencem a organitzar-nos per a fer algun trekking.

Nota: aquest només es un post de manteniment. En qüestió d'hores, el Lluís us explicarà més coses.